El Col·lectiu Blanc i Blau ROGER de LLURIA, presidit pel gran amic Ernest
Vilches, celebra la IVª. Edició del Premi Perico Almogàver, i, també , i a la vegada, la celebració de l’ascens del equip a Primera Divisió.
En lloc escollit ha estat El Prat Verd a la localitat de Malla, una antiga
plantació de avets de Nadal, reconvertit en un espai artístic on mes de 40 artistes
diferents l’han envoltat d’escultures de gran format , convertint-lo en un marc
idoni per fer-hi tot tipus de
celebracions.
La presentadora de TV3 Inma Casares, el poeta i music, Antoni Mas, i els
populars Pep Plaza i Pep Poblet (absent per temes d’agenda), son els nominats d’aquesta
edició, on, finalment, i per votació dels socis del col·lectiu, ha estat premiada
l’Inma Casares.
El Col-lectiu ha convidat a la Federació de Penyes, i jo mateix, acompanyat
de la meva senyora hem estat la representació de la mateixa. Hem compartit
taula amb els nominat Antoni Mas i Inma Casares, la Rita Marzoa, junt amb el
president Ernest Vilches i la seva esposa, Alicia.
La periodista i locutora de Radio Rita Marzoa, ha presentat l’acte, on per
part del Club, han estat presents, en
Joan Capdevila, Jaume Martínez, Alberto Ariza i Eloy Pérez. Aquest un cop s’ha
fet la entrega del guardó a la guanyadora del Premi, i de fer els parlaments habituals,
han tingut que marxar sense poder quedar-se al dinar, ja que per protocol del
Club, a instancies de les mesures de seguretat i sanitat pel Covid-19, era un acte
amb massa gent i no es podien permetre cap
risc de contagi.Destacar la presencia del ex president Joan Collet i de varis membres de varies
penyes, que juntament amb els del Col-lectiu, ens hem aplegat un total de unes cent persones.El Club a portat la COPA de Campió de Lliga de Segona Divisió aconquerida brillantment pel nostra Club aquesta temporada.
En Pep Plaza ens ha fet riure una estona, en acabar de dinar, convertint el
sorteig de regals pels presents amb unes imitacions, parodies i acudits que han
estat el toc brillant final d’un acte perico després de gairebé quinze mesos de
no poder celebrar-los.
